TOMÀS I MIQUEL, ELS NOSTRES REFERENTS XEREMIERS. Quaranta anys mantenint un llegat de tots

A principis de l’any 2000, coincidíem a l’Escola de Música i Danses de Mallorca (Palma) una guarda de jovenesa a qui ens entusiasmaven els instruments de la colla de xeremiers. Fou tan bona aquella oportunitat per a aprendre que molts avui som sonadors i alguns ens hi dedicam professionalment d’una manera o una altra. Tota aquesta història que us vull contar no té sentit sense el lligam de Tomàs Salom i Miquel Tugores. Idò bé, Tomàs ens ensenyava a sonar les xeremies i el flabiol i tambor. Aprenguérem a reconèixer i respectar aquesta tradició i a participar en la seva continuïtat i difusió a través d’un procés d’aprenentatge pràctic entre l’ensenyament holístic i la plena immersió cultural.

HO VOLEM TOT I ARA MATEIX

La colla Xeremiers Tomàs i Miquel i els Xeremiers de sa Calatrava són, sens dubte, les colles que més han perdurat entre finals dels anys setanta i els anys vuitanta i que mereixen més reconeixement. Des dels seus inicis, desafiant els estereotips imposats per la monocultura turística i franquista —i no estic parlant de la Mallorca d’avui—, els seus objectius principals han estat revitalitzar i mantenir vius aquests instruments aportant els seus sons a les festes d’arrel tradicional i a les festes populars més representatives de l’illa de Mallorca.

En uns temps en què el món s’enlluerna tot sol i en què destaca una modernor que esdevé obsoleta amb facilitat, encara existeixen espais on els xeremiers formen part del fil musical de moltes reivindicacions populars de l’illa de Mallorca. Els xeremiers, amb les seves sonades, no només aporten un element sonor distintiu, sinó que també repre-senten una connexió amb les nostres arrels culturals. En aquesta societat del desordre, l’agitació i la globalització, és reconfortant saber que encara hi ha figures musicals destacades i espais de festa on es valora aquesta formació de música d’arrel tradicional.

Tomàs Salom i Rossinyol (1964) i Miquel Tugores Riutort (1952), amb perseverança, han aconseguit el reconeixement més destacat entre els sonadors de xeremies i flabiol i tambor d’arreu dels Països Catalans. Al llarg de quaranta anys, els Xeremiers Tomàs i Miquel han estat fars d’aquesta tradició musical. Les seves músiques han transcendit fronteres i han ressonat en places i festes teixint un pont entre el passat i el present. Més que simples intèrprets, i, per cert, gens mancats de rigorositat musical, són una baula que en la festa saben connectar la comunitat i el seu llegat cultural. Saben que la música d’arrel no és només tradició o folklore. Entenen que representa molt més: una manera de reivindicar la nostra identitat col·lectiva i les nostres arrels culturals. La música d’arrel ens connecta amb els costums i les tradicions del nostre passat, és un nexe que ens uneix i ens capacita per a compartir la nostra cultura i identitat amb el món, fent-nos conscients de la nostra pertinença a una societat que sona, canta i balla i que manté vives les seves arrels i tradicions.

LA PRESERVACIÓ I LA DIFUSIÓ D’AQUESTA TRADICIÓ: SABER FER FESTA

Aquesta formació sap fer música i festa amb les xeremies i el flabiol i tambor, els seus «artefactes especials». Saben que tot això de la música popular i tradicional a peu de carrer no va de vanitats musicals ni personalismes i que la festa de la gent la fa el poble, que és qui hi participa activament en la seva creació i evolució. Així ho saben traspassar, amb alegria i connectant l’individual amb el col·lectiu, sabent transformar moments en valors i vivències. Com diu un dels nostres protagonistes, «els xeremiers són els margeners de la música». Són oberts i generosos, comparteixen les seves pràctiques musicals i experiències festives, i no mostren cap mena de gelosia. La seva manera de ser fomenta un ambient de col·laboració total i aprenentatge compartit en què la música i la cultura es transmeten de manera autèntica i oberta a les noves generacions de sonadors.

A la primeria dels anys vuitanta, l’accés a aquests instruments i el seu repertori a l’illa de Mallorca no foren una tasca senzilla. Ha estat una cadena de feina de la qual Tomàs i Miquel també han format part juntament amb altres persones com Joan Morey, Antoni Artigues, Aina Sansó i els Xeremiers de sa Calatrava, Josep Rotger i Pep Toni Rubio. Amb la precarietat que van comportar els moments convulsos, feien sonar els instruments a unes festes que havien sobreviscut o que hagueren de reviscolar després de la dictadura franquista.

Al llarg de quaranta anys han estat testimonis de l’evolució de les pràctiques musicals d’aquesta herència. Des de la transmissió oral, que no sempre va ser fàcil ni accessible per a la generació següent, fins a l’adopció i la integració de la joventut facilitant-los no només la immersió musical, sinó també l’experiència real en el context propi de les colles de xeremiers: la festa al carrer.

Amb aquesta visió de progrés, Tomàs i Miquel han cultivat i estimulat moltes generacions noves de xeremiers permetent que s’adaptin als canvis i, a la vegada, es mantengui viva la formació de la colla de xeremiers. Amb la voluntat de fer valdre aquest tret cultural i social que ens és propi, avui gaudim de generacions de sonadors destacades i, a més de fomentar un sentiment de connexió entre les diferents generacions, han reforçat el vincle entre la música, la cultura i la nostra identitat com a poble. Gràcies, Tomàs i Miquel, per aquesta feina encomiable. En l’harmonia de la tradició i la perseverança, trobam la veritable essència de la nostra identitat. Per molts d’anys, xeremiers!

BIBLIOGRAFIA

Balosso-Bardin, Cassandre (2016): «Xeremiers de sa Calatrava, from heyday to unem-ployment: lives dedicated to the Mallorcan bagpipes». Yearbook for Traditional Music, núm. 48.

Boixadera Ibern, Cristina (2021): «Transmissió, qualitat, diversitat i ús artístic dels instruments al carrer. Anàlisi i opinió dels instruments tradicionals». Canemàs, núm. 21.

Disponible en paper a Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN -, Nº. 50, 2024, págs. –

---

---